Les festes majors d’hivern de La Torre de l’Espanyol, les de Sant Antoni, són unes de les festes més singulars de les Terres de l’Ebre, i també són força desconegudes. Aquesta és la història del que era i del que és la nit de la foguera, l’espenta i les dansades:

Tradicionalment, durant la setmana de festes, els veïns del poble duien una mica de llenya a la plaça del poble, davant l’Ajuntament. Qui més qui menys, tothom feia la seva aportació, fins i tot els més humils. Cal recordar que en aquella època la llenya era un bé molt apreciat, i més per aquestes dates.

Actualment la partitura és gairebé la mateixa, tan sols que ara els veïns deixen la llenya a la porta de casa. Un cop reunida, es procedia a muntar la foguera, com fins ara i arribada la nit, s’encenia.

La flama donava el tret de sortida a una petita banda de músics situats damunt de dos remolcs que començava a tocar el que es coneix com les dansades.

Les dansades eren breus cançons enumerades que els veïns podien comprar a l’Ajuntament perquè sonessin durant la festa. Així doncs, cada veí podia comprar les dansades que volgués. Per cada dansada comprada, rebies una coca de Sant Antoni i se t’assignava el número d’una dansada.

Temps enrere era un petit luxe poder-ne comprar tan sols una. Així doncs, el nombre de dansades adquirides també era un indicatiu de l’estatus de cadascú. Quan sonava cadascuna de les dansades, les persones que les havien comprat decidien qui les podia ballar amb ells. Mentrestant, la resta del poble feia rotllana al voltant de la plaça i de la gran foguera menjant coca de Sant Antoni, bevent vi i observant els privilegiats dansaires.

Amb els anys, la tradició va anar patint petits canvis. Avui dia, les dansades es continuen comprant, i tot i que cadascú té el seu número assignat per sorteig, les balla tothom qui ho vol. Entre tots els tiquets venuts se sorteja un lot de productes gastronòmics típics del poble, la toia.

Durant les dansades entrava en joc el que s’anomena “L’espenta”, una tradició única al territori ebrenc: Antigament, es posaven els solters a una banda de la plaça i els casats a l’altra, enfrontats cara a cara. Llavors es fixava un objectiu i tots els partícips carregaven contra aquest. El grup més fort o més nombrós acostumava a escollir les “víctimes”.

Avui dia es continua fent, sense discriminar però entre l’estat civil de cadascú. No és estrany que algun cop que altre “l’espentat” s’endugui alguna ferida lleu. Sens dubte es tracta d’una tradició única que es conserva pràcticament intacta des de fa més de cent anys.

A més, encara no fa cinc anys, un estudi fomentat pel Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre va recuperar la Jota de La Torre de l’Espanyol, que s’havia perdut feia dècades. També es van recuperar les d’altres pobles de la comarca. En recollir-la en un llibre i publicar-la, uns quants veïns del poble van decidir aprendre a ballar-la. Així, actualment també la ballen al descans de les dansades, com abans. Es tracta d’una Jota molt alegre que encara fa més emblemàtica aquesta festa.

La cirereta del pastís d’aquest any serà recuperar una tradició perduda ja fa una bona pila d’anys. La banda de músics tornarà a tocar des de damunt d’un remolc. El grup musical Xino Xano ha accedit a fer-ho. L’any passat ja es van aprendre La Jota de La Torre desinteressadament. Un gran gest el que brinda la banda, que actuarà per segon cop a La Torre.

Ben entrada la nit, quan les dansades acabaven, la gent es cuinava llonganissa, sardines i pa torrat a les brases de la foguera, i concloïen una de les nits més esperades de l’any. Avui dia el procés és molt similar:

En acabar les dansades, al voltant de les 2 de la nit, els músics comencen amb la xaranga per acompanyar els més valents a la Festa Jove. I la cosa no acaba aquí. Quan finalitza la festa jove, de matinada, la xaranga torna per recollir tots els joves i anar altre cop a la foguera a esmorzar. Un esmorzar de germanor a base de llonganissa, pa i arengades que reparteix l’Ajuntament.

Aquest és el passat i el present d’aquesta festa, d’aquesta tradició realment entranyable i exclusiva de La Torre. Una festa digna de veure i de viure, on tothom serà ben rebut per la bona gent de La Torre de l’Espanyol.

 

Captura de pantalla 2017-01-14 a las 5.51.20

Foguera de Sant Antoni de La Torre de l’Espanyol