Crònica de l’1-O a La Torre de l’Espanyol

Plaça de la Pau de La Torre de l’Espanyol, diumenge dia 1 d’octubre de 2017, 5 del matí: Comença a aparèixer gent al davant de l’Ajuntament de La Torre, el lloc escollit i cedit per la junta de govern actual per fer-hi el referèndum d’autodeterminació de Catalunya a La Torre.

Diferents associacions de tot el poble s’han organitzat durant la setmana per celebrar la “Festa de la Democràcia”, que ha de començar a les 08.30 h amb un esmorzar popular. Encara falten gairebé tres hores perquè comenci la festa, però part de la gent que ha arribat no forma part de cap associació ni vol començar la festa abans d’hora, està custodiant les portes de l’Ajuntament per impedir que la policia s’emporti el material necessari pel referèndum, per votar. Urna i paperetes són a la sala de plens amb l’alcalde i el primer tinent d’alcalde des de la nit anterior.

Cada cop hi ha més gent congregada a la plaça de la Pau, que té els carrers tallats per diversos tractors. Al voltant de les vuit del matí una patrulla dels Mossos d’Esquadra es presenta al davant de l’Ajuntament i demana pel vocal. Els torredans i torredanes s’agrupen al davant de les portes de la Casa de la Vila impedint-los el pas al crit de: “Votarem, votarem!” i “Democràcia, democràcia”. L’alcalde, Joan Juncà, els atén i intercanvia unes paraules amb els dos agents, que vénen per endur-se les urnes. Davant la negativa de l’alcalde, que fa de portaveu de tot el poble allà congregat, els Mossos d’Esquadra se’n tornen al cotxe, aparcat uns metres més avall.

Al voltant de les vuit del matí una patrulla dels Mossos d’Esquadra es presenta al davant de l’Ajuntament

Hi ha cert nerviosisme entre la gent, però de seguida es calmen els ànims durant l’esmorzar popular. Pa torrat, oli del poble, tomàquet, alls, llonganissa i xocolata desfeta per acompanyar llargues converses i debats sobre l’actual situació sociopolítica catalana i espanyola. A les 9 en punt s’obren les portes de l’Ajuntament, ja es pot votar. La majoria dels que estaven asseguts a les taules de la plaça s’aixequen i es posen a fer cua, que amb pocs minuts ja té una vintena de metres de llargada. Ara sí, l’ambient és festiu, cares d’alegria, gent emocionada en dipositar la papereta dins l’urna, rialles, germanor.

Mentre la gent continua fent cua per votar, els que ja ho han fet seuen i escolten amb atenció les notícies de TV3 a través d’un televisor i dos grans altaveus que ha posat l’organització per seguir com avança la jornada a la resta de Catalunya. Ben aviat, els informatius comencen a mostrar les primeres imatges de les intervencions violentes dels cossos de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional en alguns col·legis electorals de diversos punts del territori català. La gent s’ho mira amb atenció, i l’ambient distès torna a tensar-se. Cares de tristesa de preocupació i de ràbia comencen a apoderar-se dels veïns i veïnes. Amb la gent molt pendent dels mòbils i les xarxes socials, i davant les primeres intervencions de la policia, arriben notícies que hi haurà cens universal, es podrà votar al col·legi que es vulgui.

Arriben notícies que hi haurà cens universal, es podrà votar al col·legi que es vulgui

Ara l’ambient és estrany, hi ha gent de tot. Alguns es mostren nerviosos, d’altres els calmen, incredulitat, incertesa, tristesa, certa por. Els debats són més intensos, els telèfons mòbils marquen l’actualitat més immediata, i tothom n’està pendent. Una barreja d’emocions molt fortes dóna pas a què vídeos i rumors s’escampin a l’instant entre els presents. Mentrestant els nens i nenes mostren l’altra cara de la moneda, innocents, contents i despreocupats juguen a tennis taula i a la PlayStation distraient-se de tant en tant quan TV3 mostra imatges de les càrregues.

Les hores passen i amb l’hora de dinar torna la calma. Sembla que ja s’ha parlat tot el que s’havia de parlar, la paella és ara la protagonista. Paral·lelament, i també fent una petita pausa per dinar, a la sala polivalent de l’Ajuntament, els presidents de la mesa electoral demanen ajut per resoldre problemes amb l’aplicació que enregistra els vots. No funciona correctament i s’han d’interrompre les votacions en diversos moments del dia. Gràcies a diversos veïns i veïnes s’aconsegueix resoldre part del problema, es pot continuar votant, però només a estones. El motiu: s’està intentant intervenir l’aplicació des d’una o diverses fonts externes, i està afectant els col·legis electorals de tot Catalunya. A partir de les 16 h, sembla a ser que el sistema funciona amb tota normalitat, motiu pel qual es comunica als pobles veïns que poden venir a votar a La Torre si tenen problemes als seus pobles. La germanor entre uns i altres es fa més forta, les càrregues policials han indignat la totalitat dels presents, i fins i tot les persones amb els ideals més contraposats clamen contra el que creuen què és una injustícia.

S’han d’interrompre les votacions en diversos moments del dia

A mitja tarda tornen a venir els dos agents dels Mossos d’Esquadra amb la mateixa intenció que al matí. La gent els barra l’accés tancant les portes de l’Ajuntament i situant-s’hi al davant. Dialoguen amb l’alcalde altre cop i se’n tornen al cotxe patrulla entre aplaudiments i novament crits de “Votarem!” i “Democràcia!”.

Entretant, els aficionats al futbol han pogut veure el partit del Barça – Las Palmas, (que s’ha disputat a porta tancada) pel televisor que hi havia a la plaça. Els debats polítics també arriben al futbol, almenys en un dia com avui.

De sobte, arriben informacions que s’han vist com a mínim una trentena de vehicles de la Guàrdia Civil i/o la Policia Nacional a prop de la capital de la comarca, Móra d’Ebre. Torna el nerviosisme, i en alguns, la por. Tothom està alerta d’una possible arribada imminent dels antiavalots. Davant aquesta amenaça, alcalde i regidors prenen la decisió d’amagar l’urna i tancar les portes d’accés durant uns minuts. En dues ocasions es produeix una falsa alarma, que provoca que tothom s’aixequi de les cadires ràpidament per custodiar les portes de l’Ajuntament tot sabent les possibles conseqüències.

Torna el nerviosisme, i en alguns, la por

S’apropen les vuit de la tarda i encara queda gent que no ha votat. El cens de La Torre és petit però els nombrosos imprevistos i les dificultats han alentit el procés. Es decideix reobrir perquè puguin acabar de votar els que falten. Mentrestant l’alcalde, es dirigeix als presents donant indicacions sobre què han de fer quan arribin les vuit en punt: “Tancarem les portes i vosaltres es quedareu a la porta mentre es fa el recompte, pel que pugui passar, alguns aneu a La Societat si us plau, gràcies”. Mentre tot això passava, l’urna, apropiadament precintada, s’havia extret en secret per la porta de darrere, i transportat amb una furgoneta fins a La Societat, un altre local públic del poble. Ara la gent estava custodiant una sala buida.

Ens traslladem a la sala de cinema de La Societat. Està tancada amb clau, a dins hi ha l’urna i una quinzena de persones, entre les quals els presidents de la mesa electoral. Els responsables del recompte expliquen el procediment als testimonis, que seuen pacients i en silenci mentre fan que sí amb el cap. Es tallen les brides. La sala és fosca, amb una petita llum encesa per poder fer el recompte i en silenci absolut. S’obre el primer sobre i es trenca el silenci: “Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, no”. Sí, aquesta era la dinàmica.

Mentre tot això passava, l’urna, apropiadament precintada, s’havia extret en secret per la porta de darrere

El recompte ha acabat sense incidents. Un dels presents agafa el telèfon mòbil, i a través d’un grup de whatsapp creat per a l’ocasió des de fa uns dies i on hi és quasi tot el poble escriu: 330 Sí, 14 No, 6 En Blanc, 2 Nuls.

En pocs minuts la plaça era buida, el dia havia acabat.

A continuació un breu reportatge audiovisual de la jornada aquí narrada: